El 29 de maig de 1912 el ballarí rus Nijinski escandalitzava el públic que omplia el Téâtre du Châtelet amb L’après-midi d’un faune, un coreografia inspirada en les escenes pastorals de la Ilíada per recrear l’amor entre un faune i una ninfa, amb la partitura impressionista del Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy. Cent anys més tard, el coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui, que dirigeix el Ballet del Gran Teatre de Ginebra, revisa aquest Faune amb Faun. Cherkaoui trenca amb qualsevol cànon estètic i presenta un Faune i una ninfa viscerals, animals, sexuals. Dos cossos de plastilina que es recargolen en moviments de gran bellesa El coreògraf també combina la música de Debussy amb fragments del compositor britànic Nitin Sawhney.
A la segona coreografia, Noetic, el coreògraf fa un gir. I el que era visceralitat ara és una barreja entre dansa i ciències. S’inicia amb música de percussió en directe i més endavant apareix una soprano. Els divuit ballarins omplen l’escenari amb una argamassa de cossos en moviment d’una gran bellesa plàstica. En la segona part de la coreografia els ballarins juguen amb unes vares flexibles que van dibuixant formes escultòriques, que de vegades recorden l’obra de l’artista valencià Andreu Alfaro. Línies que es converteixen en cercles, en túnels, en ones, per acabar en una gran bola del món. El que resulta monòton i distreu una mica és la dissertació matemàtica que acompanya la coreografia i que més aviat molesta. Tot i així, el públic del Liceu va ovacionar la companyia i el seu director.
Isabel Olesti